És un tema complex, perquè tots tenim objectius diferents. I primer caldria definir què significa el terme “beneficis i temps lliure”.
Doncs per això començo. Imagina que tens una quantitat de diners que no utilitzes, uns estalvis. Els tindràs al banc sense fer res? O els invertiràs perquè et donin alguna cosa? Suposo que això segon. Doncs aquests interessos o aquest rendiment són ingressos passius. És el que tothom vol.
Aleshores, per què no fas el mateix amb la teva empresa o negoci? Per què tenim tendència a pensar que la nostra empresa és la nostra feina? No seria millor procurar que els diners que hi invertim ens donin ingressos passius també?
Tenim tendència a considerar que hem de tenir feina, ja sigui per compte propi o aliè. Però parlem de feina, no d’inversió. I vet aquí l’error.
Tu que em llegeixes, no sé l’edat que tens, però recorda això: quan ets a la franja dels 30 anys, pots amb tot. Quan arribes als 40, tens més experiència i et comences a cansar de batallar contra tot. Als 50 comences a mirar cap amunt. I quan arribes als 60, comptes els anys que queden fins a la jubilació. I t’ho dic jo que ja he passat totes aquestes etapes professionals. Així que et pregunto, què faràs quan et jubilis? Dependre de la Seguretat Social, del que et pagui? Doncs, si és així, em sembla una mica arriscat. Seria bo viure de les nostres inversions, no creus? Aquestes hi són sempre, generant ingressos.
Per aquí vaig: imagina que el teu ‘treball’ consisteix a revisar com van aquestes inversions (inclosa la teva empresa). Pensa que pots no estar al dia a dia de la teva empresa. I te’n posaré un exemple, perquè vegis que no és gens extraordinari:
És un restaurant que conec. El seu amo menja cada dia en un (té cinc de la mateixa cadena). I la seva feina consisteix a saludar els clients i veure que el seu equip executi correctament. No és a la graella. Ni servint taules. Ni tan sols fent d’encarregat o a caixa cobrant el compte dels clients que hi mengen. I té cinc restaurants. Cinc empreses. Ho veus com és possible? I hi ha molts altres exemples.
Tornant a allò que deia de no dependre de la Seguretat Social quan ens jubilem. La solució és tenir un negoci o negocis que ens aporti ingressos passius. Però per això, hi ha una cosa molt important que ha de passar:
Com veus a la fotografia, cal aconseguir que la teva mentalitat canviï. Necessitem que no pensis en la teva empresa com la teva feina, sinó com la teva inversió. I per això, has de deixar de realitzar treballs de tipus operatiu. El que anomenem el ‘dia a dia’ que tant de temps consumeix i tanta angoixa ens dóna. Com a empresari has de fer tasques de tipus ‘estratègic’, com ara analitzar resultats, veure opcions d’ampliació del negoci, etc. Això és per al que vals i no implica que estiguis sempre a tot arreu. És a dir, com el propietari del restaurant. No és al dia a dia, només supervisa.
De tota manera, hi ha persones que em diuen: “és que a mi m’agrada estar al dia a dia”. Bé, sense problema, però quan arribis als 60 veurem què penses i llavors potser serà tard.
Una empresa ha de funcionar com una inversió. No podem deixar el nostre futur econòmic a les mans de la Seguretat Social. Hauríem de poder gaudir de la nostra inversió i, si un dia vols anar-te’n 2 setmanes de vacances, que ho puguis fer sabent que l’empresa està funcionant sense ser-hi tu. Si després tu vols estar en determinades situacions del dia a dia, doncs tu mateix, és respectable. Però almenys has de pensar que hi haurà un dia que segurament canviïs de mentalitat.
Per això és imprescindible, com deia, aquest canvi. Vet aquí el mal de molts empresaris. Tenen tendència a voler fer-ho tot perquè sempre diuen alguna cosa com:
- Sense mi això no funciona.
- El meu equip no està compromès.
- Ho faré jo, que sóc el que més sap.
I,
- Volen decidir-ho tot, ser a tot arreu.
- I això els acaba generant ansietat i mal de cap.
- No deleguen.
I sol acabar com a la foto següent:
Doncs has de saber que una empresa ben estructurada evita que això passi. Pensa que, si tu ho vols fer tot, el cost d’aquest tot és molt alt. Si ho fas tu amb el teu salari, el cost per hora és molt més alt que si ho fa el teu empleat. A més a més, segurament estarà més preparat que tu per al dia a dia. I tu et pots dedicar a fer créixer el negoci, a tasques estratègiques. Això sí, l’empresa ha d’estar ben estructurada, amb l’equip idoni per poder delegar. I l’equip ha d’estar format i motivat.
Arribats a aquest punt, amb aquesta estructura funcionant, serà quan puguis anar desconnectant de la teva empresa. O, si més no, de la part operativa. Recorda, la teva empresa estarà guanyant diners i donant-te temps lliure.
I per la meva experiència et diré que no hi ha cap negoci que no es pugui dirigir d’aquesta manera. Ni tan sols els de tipus professionals com ara metges, odontòlegs o advocats. O potser creus que el cap de cirurgia toràcica d’un hospital ho opera tot ell? Quin col·lapse es generaria si fos així.
